Reflexionem: què és l'educació?

Antigament l’educació a les escoles era molt diferent a l’actual.

Per exemple, abans quan s'entrava a l'escola, a les 9 del matí, es formava a tots els alumnes a la dreta i a totes les alumnes a l'esquerra en files per edats o cursos. Unes files una miqueta militaritzades. A l'interior de la classe cada alumne es situava al costat de la seva taula,  resaven un parenostre i s'asseien. No hi havia mitjans audiovisuals, el professor utilitzava la pissarra i la seva propia veu per ensenyar. En cap escola podien faltar la regla, compàs, esquadra i cartabó de fusta, així com el globus terraqüi. S'escrivia amb plumes de tinta, i tenien una assignatura que era caligrafia, on els ensenyaven a escriure amb aquells instruments. Els alumnes jugaven al carrer, els nens amb joguines per nens, i les nenes amb joguines per elles.

En definitiva, rebien una educació molt estricte i religiosa, amb pocs mitjans i eines educatives en comparació a l'actualitat. 

Actualment les escoles estan a l'abast de tothom. Nens i nenes comparteixen aules. Les noves tecnologies educatives han estat un fort impacte en l'educació. Les escoles són grans, amb pati, gimnàs, menjador, aules d'informatica, biblioteques, aules ordinàries, etc, i cada una amb els seus materials adequats. A les aules ordinàries els ordinadors amb accès a internet, les pissarres electroniques, projectors, etc són alguns de molts materials electrònics que s'utilitzen a l'actualitat a les escoles i que faciliten l'accès a la societat de l'informació, i faciliten l'ensenyança al professor a l'hora de preparar-se i explicar una assignatura, i a l'alumne a l'hora d'entendre les coses, estudiar o bé buscar informació.

Però l'escola de la societat del coneixement no pot limitar-se a la introducció de la tecnologia en les aules: ha de ser una escola de líders, de persones amb un sentit clar del propòsit, homes i dones amb capacitat per a comprometre's i crear compromisos, persones amb identitat i capacitat per a comprendre i aprendre d'altres identitats (probablement, les societats més avançades van a ser aquelles que assoleixin integrar millor i més ràpidament a qui procedeixen d'altra identitat), professionals que sàpiguen crear coneixement i comunitat. 

Si no educa amb aquests objectius, l'escola seguirà generant individus potencialment discriminats, per la seva incapacitat d'accedir al coneixement.