Valoració de l'assignatura

Contenta d'acabar ja aquest curs, i aquesta etapa que ha durat 5 anys. I aquesta assignatura m'ha servit per ampliar els coneixements que ja tenia de diverses assignatures passades sobre la investiació educativa. Noves idees, nous companys nou professorat i noves eines per a el·laborar nous materials i nous coneixements. El fet de treballar amb un blog m'ha agradat. És una forma més agradable de fer les pràctiques de l'assignatura, de poder veure la feina feta dels altres companys, de enriquir-te de les seves experiències i de les seves aptituds. Cada persona et pot aportar moltes coses. I tenir una visibilitat als blogs dels exercicis que haviem de fer, m'ha resultat satisfactori. I en general, tot el contingut de l'assignatura segurament em servirà a partir de ja, quan el meu camí hagi de seguir una camí laboral, ja que, tant d'aquesta assignatura com de les altres cursades, sempre hi ha noves idees i continguts importants per al nostre futur com a pedagogs/es. I és així com em despedeixo d'aquesta assignatura. Amb un bon gust de boca, i desitjant-vos a tots molta sort en el que us queda de carrera, i amb la sortida laboral que ens espera a molts de naltrus a partir del curs vinent.

Historia de la meva vida

Vaig iniciar la meva etapa escolar a la guarderia XIU-XIU de Vilanova i la Geltrú. D'allà, pocs records em venen, fa molts anys..el que si que m'enrecordo és de la meva professora, l'Emi, la qual encara em para a parlar pel carrer! I em venen imatges borroses del pati: recordo que era gran, molt gran!! Clar, erem tant petits.. El terra era amb rajola marró, i estava tot rodejat de plantes verdes, i parets blanques. I dues aules a la planta baixa, que donaven accès al patí, totes vidriades per poder controlar-nos bé. I d'allà, no recordo gaire més, però pel que m'han dit, m'agradava molt anar-hi, així que me'n queden bons records.
Als 4 anys vaig anar a l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. Allà he fet tota la meva etapa educativa fins a 4t. d'ESO.
És una escola gegant, que s'imparteix des de p3 fins a 2n de batxillerat. Records de quan era petita, moltissims! M'agradava molt anar a l'escola, punxar amb punxó, jugar al pati, fer psicomotricitat, el·laborar-nos tots les nostres pòpies disfresses de carnaval, que ens vinguessin a veure els reis mags cada any i ens donguessin caramels, fer una representació d'un pessebre vivent, etc. Eren tant poques les preocupacions que tenia i tantes les coses que feia que m'agradaven! L'etapa infatil em va marcar molt. Coneixer els meus companys de classe, els quals compartiria amb ells molts anys d'aventures, experiències... Jo m'enrecordo que ja de ben petita era la nena "diferent". Sempre jugava amb els nens, clar, m'agradava (i m'agrada) tant jugar a futbol...Tot i així, tenia més bona relació amb els nens que les nenes El meu amic era en Marc i en Galceran, i la meva millor amiga, l'Alba.
De ben petita, el que més m'agradava era fer psicomotricitat i tallers. Ah, i la lectura també. La meva àvia cada dia m'ensenyava a llegir a casa, i recordo que quan havia de llegir a classe ho feia molt bé, a part perquè també sempre m'havia agradat.
Quan vaig passar a l'etapa de primària es va notar una mica el canvi. Ja no tot eren jocs i tallers, i més jocs. Aquí ja començavem a fer anglès, matemàtiques, lectures mes dificils, i fins i tot ja ens posaven deures! Però a mi m'era igual. A mi em seguia agradant anar a l'escola, veure els meus companys i divertir-me amb ells. A segon de primària vaig tenir una professora, l'Isabel. A simple vista es veia una persona seria però bona persona. I així va resultar ser. Ens cuidava i ens estimava molt, era la nostra tutora i tant de bo ho haguès estat molts anys més! El primer cicle de primària era bastant "light", però el segon...aqui si que vam notar canvi! Feiem agrupacions flexibles a les assignatures. És a dir: els que van millor, a un grup, i als que els hi costa més, a un altre. Ho feiem amb català, castellà i anglès. Jo sempre anava al "millor" grup. Allà, com que es barrejaven els dos grups, A i B (jo sempre he anat a l'A), vaig fer més relació amb una noia de l'altre classe, la Vinyet, que ens vam asseure juntes moltes vegades. A 3r de primària va ser la època comunions. Tots ens regalavem postaletes, anavem a catequeisis junts, comparavem els regals que ens feien, etc. I va venir un nen nou, el Xavi, el qual em vaig fer molt amiga d'ell.
A 4t de primària recordo perfectament que m'encantaven els dijous, perquè feiem dues hores d'una assignatura que li dienen:esports. Feiem esports lliures, i m'ho passava genial. Sempre anava amb l'equip del Marc, en Xavi i el Galceran. Eren els meus millors amics! I els dimarts, venia un home a la classe a fer-nos classe d'escacs! Era molt divertit!
A 4t tenia un professor de socials que em va traumatitzar molt, a mi i a la classe. Es deia Manel, cridava molt, s'emprenyava per tot, no era gens comprensible amb ningu, i encara que fessis els deures, et renyava igualment. Vam passar una mala època amb aquest professor, sort que a 5è i 6è ja no el vam tenir! A 5è, vam tenir el Sr.Safons de tutor, un senyor gran, amb cavells blancs, que era molt divertit i sempre anava amb bici a l'escola. El Sr.Virgili, que ens feia matematiques, molt aburrides. Li costava molt ser simpàtic a aquell professor.. A 6è, el professor que més, més i més ens va marcar: els Sr. Ardèvol. Un senyor que va tenir el meu pare d'alumne, imagina't! Era de "la vieja escuela". Era de castellà, i ens parlava de vostès. Pànic teniem cada cop que entrava per la porta. Li haviem d'ensenyar els deures fent una fila al costat de la seva taula. Quan deia: ""Senyores, vayan desfilando", ens haviem de col·locar. I ens castigava molt. Però bueno, era un altre rotllo al que no estavem acostumats. A 6è recordo que també va ser el curs que vaig decidir que volia ser de gran: professora de gimnàstica! (educacio fisica).També recordo que vam fer francès, amb el Sr.Gómez, un altre de la "vieja escuela", i que el nostre tutor, que també va ser el Sr.Safons, no va voler venir a les colonies amb nosaltres, que vam anar a Pineta, al pirineu aragonès, i d'on en guardo molts, moltisssim records molt bons.
I va començar l'etapa ESO. Van fer una mica de canvis de grups, ens van barrejar entre les dues classes d'A i B. Jo vaig seguir anant a la A. Va ser aqui quan em vaig fer molt amiga de l'Eva i la Vanessa, que eren de l'altre classe, i de la meva amiga que vaig fer-me molt a 5è, la Mar. Feiem crèdits variables, haviem d'estudiar molt comparat amb abans! Hi havia assignatures noves, nous professors...però a mi m'agradava igual! De primer d'ESO recordo la visita d'un jugador del Barça a la nostra classe, el Sergi Barjuan. Quina ilusio ens va fer! Ens vam fer una foto amb ell, ens va signar i li vam poder fer moltes preguntes! A 2n d'ESO recordo que un professor em va enxampar amb una "xuleta". Quina vergonya. Tota jo tremolava. El Sr.Oller m'havia enxampat! Un 0 a l'examen..sort que vaig aprovar l'assignatura gràcies als dictats d'ortografia! I vaig un cràdit variable dels beatles, que em va encantar... I un de tecnologia, amb l'Hèlio, quin personatge! És brasiler, obès i amb el pel gris. Escrivia amb les dues mans a la vegada a la pissarra. Era genial. Amb ell, la Mar i jo vam contruir una casa de fusta preciosa, amb habitacions i circuits electrics.
I pel que fa els altres dos cursos d'ESO, amb molta normalitat. Quimica amb la Pilar, Socials amb el Pare Ramon (una gran persona!), català amb l'Alexandre, matematiques amb el David...d'aquesta època ja ho recordo gairebé tot, però em vull extendre gaire més. Vui recalcar que el viatge de 4t d'ESO a Itàlia va ser el millor moment de tota l'ESO, molt emotiu. Molts ens separàvem, i això i l'acte de comiat va ser el millor record.
Després de treure'm la ESO amb bona nota, i decidir que volia ser professora, vaig decantar-me pel Batxillerat social. Com que a la meva escola encara no el feien, i a l'institut no m'hi volien portar, vaig anar, juntament amb unes 10 persones de la meva classe, a l'Escola Pia de Sitges. L'edifici era molt lleig, cada dia haviem d'agafar el tren molt aviat. Però bé, em vaig acabar acostumant Em vaig fer molt amiga de la Marta, que ja venia de la meva classe, de la Vinyet, que ja ho erem i del Galceran, que també ho era. Vaig coneixer molta gent: la Nuria, la Clara, la Natalia... Va ser una epoca diferent. Una etapa de les mes dificils educativament parlant.

Em costava bastant, companys nous, professors nous, ambient nou.. Em vaig integrar molt bé, però les mates em costaven molt, i l'anglès, amb la Muntsa, també. En canvi, català amb la Rosa, castellà amb el Manolo, historia de l'art amb l'Edu, Historia amb el Vipe...aixo ja m'agradava mes! Però tot i aixi em costava. Vaig passar dos anys una mica llargs, fins que va arribar la selectivitat, vaig aprovar, i em vaig matricular per la Universitat. Jo volia fer magisteri d'educacio fisica, tal i com volia a 6è de primaria. Pero la nota no em va arribar a cap de les Universitats publiques catalanes, aixi que vaig anar a parar (de rebote) a Pedagogia, que la tenia com a 6a opció. I no me n'arrepenteixo de res. Tarragona és una ciutat que m'agrada molt. Pedagogia és una carrera que m'ha fet creixer com a persona i com a professional, m'ha obert moltes portes i espero que me'n pugui obrir moltes més a partir d'ara, que després d'aquest curs, tocarà treballar d'allò que em estudiat durant 5 anys; haurem d'extreure el suc de tot allò que hem après. No vull acabar el text sense dir que les persones que he conegut durant aquests 5 anys, m'han marcat un abans i un desprès, i per mi, ara mateix, ho són tot.
I no descartaria d'aquí uns anys fer un màster d'educació fisica, que ja el tinc clitxadet..
Però de moment, a buscar feina i a agafar experiència com a Pedagoga.

Treball d'investigació

El nostre treball es basa en recercar quines són les tècniques d'orientació professional que s'estan fent servir als centre educatius en l'actualitat. Per poder realitzar una millor investigació educativa creiem convenient poder fer una comparativa entre un centre concertat/privat i un de públic.

Ens basem que els destinataris, els quals han de sortir-ne, per dir-ho d'alguna manera, beneficiats són l'alumnat de 2n Cilce d'ESO. Partint d'aquesta base, és d'aquí on treurem la mostra a la qual pasarem un dels nostres instruments per tal de poder recopilar informació necessària i útil. A aquests se'ls adreçerà un qüestionari.
Una altre part de la mostra que considerem necessari pasar un dels nostres instruments són els professors-tutors, donat que són ells qui han de realitzar l'orientació professional (segons el curriculum), als quals se'ls passarà un altre qüestionari, i també als pares dels alumnes, sobre els quals els tutors haurian de realitzar entrevistes per poder concretar millor l'0rientació professional de manera individual per a cada alumne, i alhora es crea un vincle de coordinació entre escola i família.
Basant-nos en que l'informació base que s'ha de transmetre als alumnes és: les possibles sortides en acabar l'ESO, tenint en compte les necessitats educatives de la societat i el món laboral, la nostre hipòtesi és que degut al continu canvi de les necessitats educatives de la societat i el món laboral, el professorat que tutoritza i orienta professionalment als alumnes de segon cicle d'ESO no disposen de tècniques efectives, i que a conseqüència d'això l'alumnat reb informació però es sent desconcertat i desorientat a l'hora de decidir pel seu futur més pròxim.

Basant-nos en l'hipòtesi, ens basarem en recercar:
1. tècniques actuals, funcionas i efectives.
2. informació sobre la temàtica que reben els professors-tutors.
3. qui assessora als professors-tutors.
4. a partir de quin curs s'està iniciant l'orientació professional actualment.
5. saber quina implicació tenen les famílies.
6. recercar quins interessos i quin curriculum té l'alumnat (individualitzat).
7. recollida de dades i buidatge per a la cotrastació de l'hipòtesi formulada

Per una altre banda també caldrà fer constar la contextualització de cada centre, de tal maner que el nostre pla d'actuació quedi ben definit en funció d'aquest.

Per finalitzar realitzarem una avaluació i propostes de millores per a investigacions futures.

MAPA CONCEPTUAL: investigació educativa

LES COMPETENCIES INFORMACIONALS

L'explosió de la informació científica i tècnica, la complexitat dels sabers, l'envelliment ràpid dels coneixements, la introducció de noves tecnologies de la informació i de la comunicació són alguns dels factors que han dut a reflexionar en els últims anys sobre la importància d'incorporar les Habilitats Informacionales en els plans d'estudis com competències transversals vàlides al llarg de la vida professional del titulat.

A la universitat, l'estudiant aprèn coneixements que després necessitarà actualitzar en l'exercici futur de la seva professió. Per tant, es converteix en essencial desenvolupar una metodologia de treball intel·lectual eficaç que permeti adquirir habilitats per a “aprendre a aprendre”

Ser competent en l'ús, accés i gestió a la informació permetrà a l'estudiant:

-          Augmentar les seves competències i habilitats personals

-          Ser autònoms dintre la investigació i la avaluación dels recursos d'informació pels seus treballs acadèmics

-          Desenvolupar la capacitat d'anàlisi davant a la sobreabundancia d'informació

-          Usar un major nombre de recursos d'informació, fiables i pertinents

-          Reduir el plagi en els treballs acadèmics

-          Millorar la seva capacitat d'organització de la informació

-          Millorar les seves comunicacions orals i escrites

Podem resumir les Competències Informacionales menjo el conjunt d'aptituds i coneixements que capacitin als estudiants a buscar, gestionar i aplicar la informació científica i tècnica en un projecte determinat

 Els primers treballs elaborats pels alumnes de nou ingrés confirmen que un bon nombre d'estudiants no coneixen o defineixen incorrectament la seva estratègia de recerca davant una necessitat concreta d'informació. També és de tots conegudes la metodologia de fer els treballs docents mitjançant el “cortar” i “pegar” de textos ja existents. Aquestes pràctiques invaliden l'objectiu del treball docent que pretén que l'estudiant adquireixi uns coneixements mitjançant l'elaboració de treballs d'investigació.

 Un breu resum tret de les sessions de formació que realitzen les biblioteques a estudiantes mostra que:

-          Tenen dificultats per a identificar una necessitat d'informació (què necessito? on ho puc trobar?)

-          Desconeixen com interpretar la referència d'un article de revista i altres tipus de documents.

-          No saben interrogar bases de dades generals (el catàleg de les biblioteques, etc.) o bases de dades especialitzades (Compendex, recursos-i, ISI Web of Science, palesos, etc.). Normalment, també desconeixen la seva existència.

-          Adopten estratègies de recerca massa bàsiques que comporten resultats no pertinents, fent ús dels motors de recerca generalistas en Internet.

-          No reconeixen els criteris que permeten avaluar la qualitat d'un lloc web.

-          Desconeixen els aspectes ètics i legals de l'ús de la informació, especialment els principis bàsics de la propietat intel·lectual i incorren freqüentment en el plagi acadèmic.

-          Més del 90% dels estudiants creuen que la informació localitzada en Google és suficient i bona per a realitzar els seus treballs acadèmics!

 L'elaboració de nous plans d'estudis de grau i postgrau és l'ocasió per a definir, integrar i impartir competències genèriques o transversals útils per a qualsevol egresado universitari independent de la seva àrea temàtica.

En els diferents Llibres blancs (ANECA 2005) de la majoria de titulacions que s'imparteixen en la US i en tots els apartats corresponents a les competències transversals, sobresurt la importància de desenvolupar competències com la comunicació oral i escrita, la “gestió de la informació” i la capacitat d'anàlisi i de síntesi. Altres països, com els Estats Units i Austràlia encapçalen la llista d'iniciatives d'integració de les Competències Informacionals en l'ensenyament superior. Amb el procés de Bolonya cada vegada són més els països que incorporen aquestes competències en els nous plans docents: França , Gran Bretanya, Finlàndia , etc.

El suport d'organismes com el EnIL (European Network on Information Literacy ) que treballen en aquesta línia dins del nou model de EEES, o de projectes com Tuning Educational Structures in Europe han ajudat a potenciar els aprenentatges i els ensenyaments per competències. És especialment rellevant que en aquest últim projecte, en l'informe final, l'habilitat informacional a gestionar la informació ocupa el 4º lloc en el rànquing de competències segons les 101 universitats europees enquestades.

Bullying

Aquí us deixo amb un  curtmetratge d'uns alumnes sobre el bullying, tema molt interesant ja que cada vegada més ens el trobem a les escoles del nostre país i que és bastant preocupant.

El Bullying es refereix a totes les formes d'actituds agressives, intencionades i repetides, que ocorren sense motivació evident, adoptades per un o més estudiants contra un altre o altres. El qui exerceix el bullying ho fa per a imposar el seu poder sobre l'altre, a través de constants amenaces, insults, agressions, etc., i així tenir-lo sota el seu complet domini al llarg de mesos i fins i tot anys. El maltractament intimidatori li farà sentir dolor, angoixa, por, a tal punt que, en alguns casos, pot dur-li a conseqüències devastadores com el suïcidi. 

A Espanya s'estima que un 1,6% dels nens i joves estudiants pateixen per aquest fenomen de manera constant i que un 5,7% ho viu esporàdicament. Les dades varien en funció de la font de la qual procedeixin i de l'enfocament manejat a l'hora d'estudiar el fenomen. Una enquesta de l'Institut de la Joventut (INJUVE)  eleva el percentatge de víctimes de violència física o psicològica habitual a un 3% dels alumnes. I afirma que un 16% dels nens i joves enquestats reconeix que ha participat en exclusions de companys o en agressions psicològiques. 

 

Reflexionem: què és l'educació?

Antigament l’educació a les escoles era molt diferent a l’actual.

Per exemple, abans quan s'entrava a l'escola, a les 9 del matí, es formava a tots els alumnes a la dreta i a totes les alumnes a l'esquerra en files per edats o cursos. Unes files una miqueta militaritzades. A l'interior de la classe cada alumne es situava al costat de la seva taula,  resaven un parenostre i s'asseien. No hi havia mitjans audiovisuals, el professor utilitzava la pissarra i la seva propia veu per ensenyar. En cap escola podien faltar la regla, compàs, esquadra i cartabó de fusta, així com el globus terraqüi. S'escrivia amb plumes de tinta, i tenien una assignatura que era caligrafia, on els ensenyaven a escriure amb aquells instruments. Els alumnes jugaven al carrer, els nens amb joguines per nens, i les nenes amb joguines per elles.

En definitiva, rebien una educació molt estricte i religiosa, amb pocs mitjans i eines educatives en comparació a l'actualitat. 

Actualment les escoles estan a l'abast de tothom. Nens i nenes comparteixen aules. Les noves tecnologies educatives han estat un fort impacte en l'educació. Les escoles són grans, amb pati, gimnàs, menjador, aules d'informatica, biblioteques, aules ordinàries, etc, i cada una amb els seus materials adequats. A les aules ordinàries els ordinadors amb accès a internet, les pissarres electroniques, projectors, etc són alguns de molts materials electrònics que s'utilitzen a l'actualitat a les escoles i que faciliten l'accès a la societat de l'informació, i faciliten l'ensenyança al professor a l'hora de preparar-se i explicar una assignatura, i a l'alumne a l'hora d'entendre les coses, estudiar o bé buscar informació.

Però l'escola de la societat del coneixement no pot limitar-se a la introducció de la tecnologia en les aules: ha de ser una escola de líders, de persones amb un sentit clar del propòsit, homes i dones amb capacitat per a comprometre's i crear compromisos, persones amb identitat i capacitat per a comprendre i aprendre d'altres identitats (probablement, les societats més avançades van a ser aquelles que assoleixin integrar millor i més ràpidament a qui procedeixen d'altra identitat), professionals que sàpiguen crear coneixement i comunitat. 

Si no educa amb aquests objectius, l'escola seguirà generant individus potencialment discriminats, per la seva incapacitat d'accedir al coneixement.