MAPA CONCEPTUAL: investigació educativa

LES COMPETENCIES INFORMACIONALS

L'explosió de la informació científica i tècnica, la complexitat dels sabers, l'envelliment ràpid dels coneixements, la introducció de noves tecnologies de la informació i de la comunicació són alguns dels factors que han dut a reflexionar en els últims anys sobre la importància d'incorporar les Habilitats Informacionales en els plans d'estudis com competències transversals vàlides al llarg de la vida professional del titulat.

A la universitat, l'estudiant aprèn coneixements que després necessitarà actualitzar en l'exercici futur de la seva professió. Per tant, es converteix en essencial desenvolupar una metodologia de treball intel·lectual eficaç que permeti adquirir habilitats per a “aprendre a aprendre”

Ser competent en l'ús, accés i gestió a la informació permetrà a l'estudiant:

-          Augmentar les seves competències i habilitats personals

-          Ser autònoms dintre la investigació i la avaluación dels recursos d'informació pels seus treballs acadèmics

-          Desenvolupar la capacitat d'anàlisi davant a la sobreabundancia d'informació

-          Usar un major nombre de recursos d'informació, fiables i pertinents

-          Reduir el plagi en els treballs acadèmics

-          Millorar la seva capacitat d'organització de la informació

-          Millorar les seves comunicacions orals i escrites

Podem resumir les Competències Informacionales menjo el conjunt d'aptituds i coneixements que capacitin als estudiants a buscar, gestionar i aplicar la informació científica i tècnica en un projecte determinat

 Els primers treballs elaborats pels alumnes de nou ingrés confirmen que un bon nombre d'estudiants no coneixen o defineixen incorrectament la seva estratègia de recerca davant una necessitat concreta d'informació. També és de tots conegudes la metodologia de fer els treballs docents mitjançant el “cortar” i “pegar” de textos ja existents. Aquestes pràctiques invaliden l'objectiu del treball docent que pretén que l'estudiant adquireixi uns coneixements mitjançant l'elaboració de treballs d'investigació.

 Un breu resum tret de les sessions de formació que realitzen les biblioteques a estudiantes mostra que:

-          Tenen dificultats per a identificar una necessitat d'informació (què necessito? on ho puc trobar?)

-          Desconeixen com interpretar la referència d'un article de revista i altres tipus de documents.

-          No saben interrogar bases de dades generals (el catàleg de les biblioteques, etc.) o bases de dades especialitzades (Compendex, recursos-i, ISI Web of Science, palesos, etc.). Normalment, també desconeixen la seva existència.

-          Adopten estratègies de recerca massa bàsiques que comporten resultats no pertinents, fent ús dels motors de recerca generalistas en Internet.

-          No reconeixen els criteris que permeten avaluar la qualitat d'un lloc web.

-          Desconeixen els aspectes ètics i legals de l'ús de la informació, especialment els principis bàsics de la propietat intel·lectual i incorren freqüentment en el plagi acadèmic.

-          Més del 90% dels estudiants creuen que la informació localitzada en Google és suficient i bona per a realitzar els seus treballs acadèmics!

 L'elaboració de nous plans d'estudis de grau i postgrau és l'ocasió per a definir, integrar i impartir competències genèriques o transversals útils per a qualsevol egresado universitari independent de la seva àrea temàtica.

En els diferents Llibres blancs (ANECA 2005) de la majoria de titulacions que s'imparteixen en la US i en tots els apartats corresponents a les competències transversals, sobresurt la importància de desenvolupar competències com la comunicació oral i escrita, la “gestió de la informació” i la capacitat d'anàlisi i de síntesi. Altres països, com els Estats Units i Austràlia encapçalen la llista d'iniciatives d'integració de les Competències Informacionals en l'ensenyament superior. Amb el procés de Bolonya cada vegada són més els països que incorporen aquestes competències en els nous plans docents: França , Gran Bretanya, Finlàndia , etc.

El suport d'organismes com el EnIL (European Network on Information Literacy ) que treballen en aquesta línia dins del nou model de EEES, o de projectes com Tuning Educational Structures in Europe han ajudat a potenciar els aprenentatges i els ensenyaments per competències. És especialment rellevant que en aquest últim projecte, en l'informe final, l'habilitat informacional a gestionar la informació ocupa el 4º lloc en el rànquing de competències segons les 101 universitats europees enquestades.

Bullying

Aquí us deixo amb un  curtmetratge d'uns alumnes sobre el bullying, tema molt interesant ja que cada vegada més ens el trobem a les escoles del nostre país i que és bastant preocupant.

El Bullying es refereix a totes les formes d'actituds agressives, intencionades i repetides, que ocorren sense motivació evident, adoptades per un o més estudiants contra un altre o altres. El qui exerceix el bullying ho fa per a imposar el seu poder sobre l'altre, a través de constants amenaces, insults, agressions, etc., i així tenir-lo sota el seu complet domini al llarg de mesos i fins i tot anys. El maltractament intimidatori li farà sentir dolor, angoixa, por, a tal punt que, en alguns casos, pot dur-li a conseqüències devastadores com el suïcidi. 

A Espanya s'estima que un 1,6% dels nens i joves estudiants pateixen per aquest fenomen de manera constant i que un 5,7% ho viu esporàdicament. Les dades varien en funció de la font de la qual procedeixin i de l'enfocament manejat a l'hora d'estudiar el fenomen. Una enquesta de l'Institut de la Joventut (INJUVE)  eleva el percentatge de víctimes de violència física o psicològica habitual a un 3% dels alumnes. I afirma que un 16% dels nens i joves enquestats reconeix que ha participat en exclusions de companys o en agressions psicològiques. 

 

Reflexionem: què és l'educació?

Antigament l’educació a les escoles era molt diferent a l’actual.

Per exemple, abans quan s'entrava a l'escola, a les 9 del matí, es formava a tots els alumnes a la dreta i a totes les alumnes a l'esquerra en files per edats o cursos. Unes files una miqueta militaritzades. A l'interior de la classe cada alumne es situava al costat de la seva taula,  resaven un parenostre i s'asseien. No hi havia mitjans audiovisuals, el professor utilitzava la pissarra i la seva propia veu per ensenyar. En cap escola podien faltar la regla, compàs, esquadra i cartabó de fusta, així com el globus terraqüi. S'escrivia amb plumes de tinta, i tenien una assignatura que era caligrafia, on els ensenyaven a escriure amb aquells instruments. Els alumnes jugaven al carrer, els nens amb joguines per nens, i les nenes amb joguines per elles.

En definitiva, rebien una educació molt estricte i religiosa, amb pocs mitjans i eines educatives en comparació a l'actualitat. 

Actualment les escoles estan a l'abast de tothom. Nens i nenes comparteixen aules. Les noves tecnologies educatives han estat un fort impacte en l'educació. Les escoles són grans, amb pati, gimnàs, menjador, aules d'informatica, biblioteques, aules ordinàries, etc, i cada una amb els seus materials adequats. A les aules ordinàries els ordinadors amb accès a internet, les pissarres electroniques, projectors, etc són alguns de molts materials electrònics que s'utilitzen a l'actualitat a les escoles i que faciliten l'accès a la societat de l'informació, i faciliten l'ensenyança al professor a l'hora de preparar-se i explicar una assignatura, i a l'alumne a l'hora d'entendre les coses, estudiar o bé buscar informació.

Però l'escola de la societat del coneixement no pot limitar-se a la introducció de la tecnologia en les aules: ha de ser una escola de líders, de persones amb un sentit clar del propòsit, homes i dones amb capacitat per a comprometre's i crear compromisos, persones amb identitat i capacitat per a comprendre i aprendre d'altres identitats (probablement, les societats més avançades van a ser aquelles que assoleixin integrar millor i més ràpidament a qui procedeixen d'altra identitat), professionals que sàpiguen crear coneixement i comunitat. 

Si no educa amb aquests objectius, l'escola seguirà generant individus potencialment discriminats, per la seva incapacitat d'accedir al coneixement.