Les TIC a l'educació infantil i primària

El passat dilluns 2 de febrer es va dur a terme una conferència que tractava sobre l'importància de les TIC a l'educació infantil i primària, amb quatre convidats que van exposar la seva opinió i experiència sobre les noves tecnologies en l'educació, i on a continuació exposaré un resum/opinió.

La "societat de la informació" en general i les noves tecnologies en particular incideixen de manera significativa en tots els nivells del món educatiu. Les noves generacions van assimilant de manera natural aquesta nova cultura que es va conformant i que per a nosaltres comporta moltes vegades importants esforços de formació i d'adaptació de moltes coses que ara "es fan d'una altre forma" o que simplement ja no serveixen.

Tal i com ens explicava la MªRosa Torres, el canvi de la societat de la informació es produeix en la part més intelectual, amb nous llenguatges i canvis en la infrastructura escolar, com poden ser:
- Les aules d'ordinadors, o ordinadors a l'aula
- Aules d'audiovisuals
- Mediateques, les quals ja estan substituient les biblioteques
- Escàners, cameres digitals, llapis de memòria, cano de projecció, pdi, etc..

Les noves tecnologies poden emprar-se en el sistema educatiu de tres maneres diferents:
1. com objecte d'aprenentatge
2. com a mitjà per a aprendre
3. com suport a l'aprenentatge.
Les noves tecnologies com a aprenentatge permeten que els alumnes es familiaritzin amb l'ordinador i adquireixin les competències necessàries per a fer del mateix un instrument útil al llarg dels estudis, en el món del treball o en la formació contínua quan siguin adults.
Es consideren que les tecnologies són utilitzades com un mitjà d'aprenentatge quan és una eina al servei de la formació a distància, no presencial i de l'autoaprenentatge o són exercicis de repetició, cursos en línia a través d'Internet, de videoconferència, cederoms, programes de simulació o d'exercicis, etc. Aquest procediment s'emmarca dintre de l'ensenyament tradicional com complement o enriquiment dels continguts presentats. Però on les noves tecnologies troben el seu veritable lloc en l'ensenyament és com suport a l'aprenentatge. Aquestes tecnologies estan pedagògicament integrades en el procés d'aprenentatge, tenen el seu lloc en l'aula, responen a unes necessitats de formació més proactives i són emprades de forma quotidiana. La integració pedagògica de les tecnologies difereix de la formació en les tecnologies i s'emmarca en una perspectiva de formació contínua i d'evolució personal i professional


En definitiva, la incorporació de les TIC en l'educació genera una innovació educativa. El seu objectiu ha d'anar més enllà de la pròpia aplicació, ús i aprenentatge, aconseguint estar preparades per al desenvolupament del procés tecnològic.

Comparsers, la plaça és vostre!

Hola a tothom, em dic Maria, tinc 22 anys i estudio 5è de Pedagogia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Porto més de 4 anys treballant en el món del lleure, esplais, campaments, cases de colònies, etc. Actualment estic aturada (que extrany..) per dedicarme en acabar la carrera i començar ben aviat en el mon laboral com a Pedagoga. Sóc de la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, ciutat de la qual admiro la seva cultura popular. Ja que s'acosten dates de carnaval, m'agradaria explicar-vos una tradició vilanovina típica, molt típica i dolça, que són les comparses.

Es fan per parelles, els nois acostumen a vestir amb barretina, americana, armilla (segons l'entitat on s'hagin inscrit), i les noies amb mantó de manila. S'estructuren en un centenar de banderes infantils, juvenils i adultes, acompanyades cadascuna d'elles per una "xaranga" que interpreten, sobretot, El Turuta, marxa que en el temps ha esdevingut un himne tàcit i inamovible d'aquesta data. A partir de les 9 del matí, les entitats comencen la desfilada tot saltant per tots els carrers de la ciutat a ritme del turuta, i llançant kilos de caramels.La culminació de la festa es fa a la plaça de la Vila, on s'agrupen totes les banderes de diverses entitats a la plaça, fent voltes i saltant a ritme del turuta, fins que una veu engresquedora crida: Comparsers, comparseres, la plaça és vostre! I aquí comença una espectacular guerra de caramels entre banderes.

Sense cap dubte, us puc assegurar que fins que no es viu, no li trobes la gràcia, però és una passada. Us deixo amb un vídeo perquè us en feu una idea.