Als 4 anys vaig anar a l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. Allà he fet tota la meva et
apa educativa fins a 4t. d'ESO.És una escola gegant, que s'imparteix des de p3 fins a 2n de batxillerat. Records de quan era petita, moltissims! M'agradava molt anar a l'escola, punxar amb punxó, jugar al pati, fer psicomotricitat, el·laborar-nos tots les nostres pòpies disfresses de carnaval, que ens vinguessin a veure els reis mags cada any i ens donguessin caramels, fer una representació d'un pessebre vivent, etc. Eren tant poques les preocupacions que tenia i tantes les coses que feia que m'agradaven! L'etapa infatil em va marcar molt. Coneixer els meus companys de classe, els quals compartiria amb ells molts anys d'aventures, experiències... Jo m'enrecordo que ja de ben petita era la nena "diferent". Sempre jugava amb els nens, clar, m'agradava (i m'agrada) tant jugar a futbol...Tot i així, tenia més bona relació amb els nens que les nenes El meu amic era en Marc i en Galceran, i la meva millor amiga, l'Alba.
De ben petita, el que més m'agradava era fer psicomotricitat i tallers. Ah, i la lectura també. La meva àvia cada dia m'ensenyava a llegir a casa, i recordo que quan havia de llegir a classe ho feia molt bé, a part perquè també sempre m'havia agradat.Quan vaig passar a l'etapa de primària es va notar una mica el canvi. Ja no tot eren jocs i tallers, i més jocs. Aquí ja començavem a fer anglès, matemàtiques, lectures mes dificils, i fins i tot ja ens posaven deures! Però a mi m'era igual. A mi em seguia agradant anar a l'escola, veure els meus companys i divertir-me amb ells. A segon de primària vaig tenir una professora, l'Isab
el. A simple vista es veia una persona seria però bona persona. I així va resultar ser. Ens cuidava i ens estimava molt, era la nostra tutora i tant de bo ho haguès estat molts anys més! El primer cicle de primària era bastant "light", però el segon...aqui si que vam notar canvi! Feiem agrupacions flexibles a les assignatures. És a dir: els que van millor, a un grup, i als que els hi costa més, a un altre. Ho feiem amb català, castellà i anglès. Jo sempre anava al "millor" grup. Allà, com que es barrejaven els dos grups, A i B (jo sempre he anat a l'A), vaig fer més relació amb una noia de l'altre classe, la Vinyet, que ens vam asseure juntes moltes vegades. A 3r de primària va ser la època comunions. Tots ens regalavem postaletes, anavem a catequeisis junts, comparavem els regals que ens feien, etc. I va venir un nen nou, el Xavi, el qual em vaig fer molt amiga d'ell.A 4t de primària recordo perfectament que m'encantaven els dijous, perquè feiem dues hores d'una assignatura que li dienen:esports. Feiem esports lliures, i m'ho passava genial. Sempre anava amb l'equip del Marc, en Xavi i el Galceran. Eren els meus millors amics! I els dimarts, venia un home a la classe a fer-nos classe d'escacs! Era molt divertit!
A 4t tenia un professor de socials que em va traumatitzar molt, a mi i a la classe. Es deia Manel, cridava molt, s'emprenyava per tot, no era gens comprensible amb ningu, i encara que fessis els deures, et renyava igualment. Vam passar una mala època amb aquest professor, sort que a 5è i 6è ja no el vam tenir! A 5è, vam tenir el Sr.Safons de tutor, un senyor gran, amb cavells blancs, que era molt divertit i sempre anava amb bici a l'escola. El Sr.Virgili, que ens feia matematiques, molt aburrides. Li costava molt ser simpàtic a aquell professor.. A 6è, el professor que més, més i més ens va marcar: els Sr. Ardèvol. Un senyor que va tenir el meu pare d'alumne, imagina't! Era de "la vieja escuela". Era de castellà, i ens parlava de vostès. Pànic teniem cada cop que entrava per la porta. Li haviem d'ensenyar els deures fent una fila al costat de la seva taula. Quan deia: ""Senyores, vayan desfilando", ens haviem de col·locar. I ens castigava molt. Però bueno, era un altre rotllo al que no estavem acostumats. A 6è recordo que també va ser el curs que vaig decidir que volia ser de gran: professora de gimnàstica! (educacio fisica).També recordo que vam fer francès, amb el Sr.Gómez, un altre de la "vieja escuela", i que el nostre tutor, que també va ser el Sr.Safons, no va voler venir a les colonies amb nosaltres, que vam anar a Pineta, al pirineu aragonès, i d'on en guardo molts, moltisssim records molt bons.
I va començar l'etapa ESO. Van fer una mica de canvis de grups, ens van barrejar entre les dues classes d'A i B. Jo vaig seguir anant a la A. Va ser aqui quan em vaig fer molt amiga de l'Eva i la Vanessa, que eren de l'altre classe, i de la meva amiga que vaig fer-me molt a 5è, la Mar. Feiem crèdits variables, haviem d'estudiar molt comparat amb abans! Hi havia assignatures noves, nous professors...però a mi m'agradava igual! De primer d'ESO recordo la visita d'un jugador del Barça a la nostra classe, el Sergi Barjuan. Quina ilusio ens va fer! Ens vam fer una foto amb ell, ens va signar i li vam poder fer moltes preguntes! A 2n d'ESO recordo que un professor em va enxampar amb una "xuleta". Quina vergonya. Tota jo tremolava. El Sr.Oller m'havia enxampat! Un 0 a l'examen..sort que vaig aprovar l'assignatura gràcies als dictats d'ortografia! I vaig un cràdit variable dels beatles, que em va encantar... I un de tecnologia, amb l'Hèlio, quin personatge! És brasiler, obès i amb el pel gris. Escrivia amb les dues mans a la vegada a la pissarra. Era genial. Amb ell, la Mar i jo vam contruir una casa de fusta preciosa, amb habitacions i circuits electrics.
I pel que fa els altres dos cursos d'ESO, amb molta normalitat. Quimica amb la Pilar, Socials amb el Pare Ramon (una gran persona!), català amb l'Alexandre, matematiques amb el David...d'aquesta època ja ho recordo gairebé tot, però em vull extendre gaire més. Vui recalcar que el viatge de 4t d'ESO a Itàlia va ser el millor moment de tota l'ESO, molt emotiu. Molts ens separàvem, i això i l'acte de comiat va ser el millor record.
Després de treure'm la ESO amb bona nota, i decidir que volia ser professora, vaig decantar-me pel Batxillerat social. Com que a la meva escola encara no el feien, i a l'institut no m'hi volien portar, vaig anar, juntament amb unes 10 persones de la meva classe, a l'Escola Pia de Sitges. L'edifici era molt lleig, cada dia haviem d'agafar el tren molt aviat. Però bé, em vaig a
cabar acostumant Em vaig fer molt amiga de la Marta, que ja venia de la meva classe, de la Vinyet, que ja ho erem i del Galceran, que també ho era. Vaig coneixer molta gent: la Nuria, la Clara, la Natalia... Va ser una epoca diferent. Una etapa de les mes dificils educativament parlant.Em costava bastant, companys nous, professors nous, ambient nou.. Em vaig integrar molt bé, però les mates em costaven molt, i l'anglès, amb la Muntsa, també. En canvi, català amb la Rosa, castellà amb el Manolo, historia de l'art amb l'Edu, Historia amb el Vipe...aixo ja m'agradava mes! Però tot i aixi em costava. Vaig passar dos anys una mica llargs, fins que va arribar la selectivitat, vaig aprovar, i em vaig matricular per la Universitat. Jo volia fer magisteri d'educacio fisica, tal i com volia a 6è de primaria. Pero la nota no em va arribar a cap de les Universitats publiques catalanes, aixi que vaig anar a parar (de rebote) a Pedagogia, que la tenia com a 6a opció. I no me n'arrepenteixo de res. Tarragona és una ciutat que m'agrada molt. Pedagogia és una carrera que m'ha fet creixer com a persona i com a professional, m'ha obert moltes portes i espero que me'n pugui obrir moltes més a partir d'ara, que després d'aquest curs, tocarà treballar d'allò que em estudiat durant 5 anys; haurem d'extreure el suc de tot allò que hem après. No vull acabar el text sense dir que les persones que he conegut durant aquests 5 anys, m'han marcat un abans i un desprès, i per mi, ara mateix, ho són tot.
I no descartaria d'aquí uns anys fer un màster d'educació fisica, que ja el tinc clitxadet..
Però de moment, a buscar feina i a agafar experiència com a Pedagoga.
